Notícies

Avui, al migdia, ha aparegut aquesta foto al Comarques. Fruits de tardor, raïms, magranes, figues en aquest cas. Boníssims!!!

Ningú no pot negar la importància assolida pel còmic, actualment hom pot considerar-lo una nova manifestació artística, d’una dècades ençà ha pres una fortíssima embranzida. Alguns dels seus herois s’han convertit en vertaderes icones del nostre temps i el nostre imaginari, noms coneguts de tothom, els seus seguidors es compten per milions,

I ara, de fa pocs dies, ens arriba aquest “Camí de sirga”, la novel·la de Moncada en versió còmic. Tota una sorpresa. I un esforç molt meritori de tots aquells que l’han feta possible, sens dubte en Jesús, ell mateix pintor i dibuixant, s’hagués sentit complagut i, per què no? afalagat: edició i presentació acurades, imatges molt expressives, conserva tota l’essència del “Camí”, cal felicitar Roberto Morote, l’autor. Ara bé, permeteu-me, per una vegada es desmenteix rotundament la vella dita, tan coneguda, que assegura que una imatge val més que mil paraules. Ni de bon tros. Res no pot substituir les paraules de Moncada, res no pot apropar-se al monument literari que ens oferí aquell ja llunyà 1988. Tanmateix, benvinguda sigui aquesta versió en còmic. Molts la prendran a les mans. Encuriosits sens dubte. I aquestes  imatges, aquestes paraules, poden desvetllar el seu interès, dur-los, ara sí, a gaudir plenament d’una obra cabdal de la nostra literatura, “Camí de sirga”.

Aquest migdia ha aparegut aquesta foto a l’espai del temps. La verema és a punt de començar, els ceps estan carregadíssims, però algun, com aquest, apareix sense fulles. Malaltia o manca d’aigua? està tot molt sec.

Fa poc parlàvem del veredicte del I Certamen de Microrrelats organitzat per José Luís Balbín. Ara tenim ja a les mans el llibre on apareix publicada una selecció d’aquests microrrelats, cent entre els sis-cents cinquanta-vuit que es presentaren. Una magnífica edició, una satisfacció vertadera. I un goig poder fullejar-la, anar llegint aquestes petites històries. Felicitats doncs als organitzadors, al jurat i a Confluencias, l’editorial. Felicitats i gràcies.

Magnífica escriptora, millor persona encara, la barcelonina Sílvia Mayans acaba de guanyar el Premi Ferran Canyameres de novel·la negra. Des de fa uns anys ella i en Xavier, el seu marit, viuen entre nosaltres, al nostre poble, la qual cosa ens permet gaudir no sols de les seves obres, sinó també de la seva amistat.

Havent publicat ja “Cap llàgrima sobre la tomba” i “Cendra”. ara, amb “L’ossari”, assoleix aquest guardó. Felicitats, Sílvia, t’ho mereixes. I endavant!