Notícies

La pandèmia que estem vivint ha alterat el nostre món. Ciutats desertes, població confinada, circulació tallada o inexistent… Tot això ha fet, entre altres coses, que la natura, la fauna, recuperin de mica en mica el seu terreny, un terreny que mai no haurien d’haver perdut. Ara però, amb el retorn a allò que considerem normalitat, són foragitats altre cop. O, com en el cas d’aquest senglar, apareixen morts a la  vora de les carreteres o en qualsevol altre indret.

Hauríem de plantejar-nos-ho, els humans no som els únics habitants del planeta. Ni els seus amos.

Fa un quan temps vaig enviar un relat a un concurs literari convocat a Sestao, al País Basc. Nom del concurs, “Un Pueblo con Memoria”, nom del conte “Después de la victoria”. I aquest matí m’ha arribat el llibre on s’han publicat els onze relats seleccionats. Un és el meu, fa moltíssima il·lusió.

La pluja dels darrers dies ha fet créixer els nostres rius, en una terra com aquesta un vertader regal. El Matarranya a Vall-de-roures. La foto ha sortit aquest migdia a l’espai del Temps de TV3.

Estem passant moments molt dolents, tots ho sabem, quelcom que no pensàvem que ens arribés. Malgrat tot, la vida continua. Al pati de casa hi tenim una parra molt vella, crèiem que era ja morta. Avui tanmateix li hem trobat un petit brot verd, molt verd. El primer d’aquest any.

Com tothom, no ja a la nostra terra i el nostre país, sinó a escala planetària, vivim moments difícils, quelcom que, temps enrere, no haguéssim ni tan sols pogut imaginar. Epidèmia i confinament,  carrers i places deserts, el nostre, com tots, sembla haver-se convertit en un poble fantasma. Cadascú a casa seva, veïns, amics, família, queden lluny. Tanmateix, unes quantes dones del poble s’han organitzat, comunicant-se per telèfon, via whatsap han endegat la confecció de mascaretes, ara per ara un producte molt necessari. En duen cosides ja més d’un miler, una aportació petita però una tasca molt lloable. Quantitat de llençols antics que varen pertànyer a les àvies, a les rebesàvies, han trobat així un digne final.