Notícies

Entre els autors catalans actuals cal, indiscutiblement, atorgar-li un lloc destacat al taradellenc Antoni Pladevall. Guanyador de varis dels premis més prestigiosos de la nostra literatura, els seus llibres mai no deceben, ben al contrari. Entusiasmen.

Recentment, fa unes setmanes tan sols, ha eixit la seva (per ara) darrera obra, “La clau anglesa”. Una obra que, a més, ha estat una vertadera sorpresa per a nosaltres. Anys enrere vàrem tenir el goig de conèixer-lo, ell i la seva dona. Visitaren el nostre taller, els donàrem tota mena d’explicacions entorn de la cera i la feina de les abelles, estiguérem conversant… i d’alguna manera la relació ha continuat. Ara, a “La clau anglesa”, apareix, en el decurs d’una passejada per una fira artesanal, una cerera que treballa els nostres mateixos productes.

Gràcies, Antoni, de veritat, res no podia fer-nos més il·lusió. Moltes gràcies.

La pandèmia que estem vivint ha alterat el nostre món. Ciutats desertes, població confinada, circulació tallada o inexistent… Tot això ha fet, entre altres coses, que la natura, la fauna, recuperin de mica en mica el seu terreny, un terreny que mai no haurien d’haver perdut. Ara però, amb el retorn a allò que considerem normalitat, són foragitats altre cop. O, com en el cas d’aquest senglar, apareixen morts a la  vora de les carreteres o en qualsevol altre indret.

Hauríem de plantejar-nos-ho, els humans no som els únics habitants del planeta. Ni els seus amos.

Fa un quan temps vaig enviar un relat a un concurs literari convocat a Sestao, al País Basc. Nom del concurs, “Un Pueblo con Memoria”, nom del conte “Después de la victoria”. I aquest matí m’ha arribat el llibre on s’han publicat els onze relats seleccionats. Un és el meu, fa moltíssima il·lusió.

La pluja dels darrers dies ha fet créixer els nostres rius, en una terra com aquesta un vertader regal. El Matarranya a Vall-de-roures. La foto ha sortit aquest migdia a l’espai del Temps de TV3.

Estem passant moments molt dolents, tots ho sabem, quelcom que no pensàvem que ens arribés. Malgrat tot, la vida continua. Al pati de casa hi tenim una parra molt vella, crèiem que era ja morta. Avui tanmateix li hem trobat un petit brot verd, molt verd. El primer d’aquest any.